Subluxacions vertebrals: font de marejos i vertígens
Els desajustos en les vèrtebres cervicals afecten al flux normal del sistema nerviós i el reg sanguini
Els marejos són un dels símptomes de més habituals entre la població i es tornen més freqüents amb l’edat. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el mareig es presenta en més de la meitat de la població major de 65 anys i constitueix la tercera causa més comuna de consulta en pacients ambulatoris (la primera causa en el cas dels majors de 75 anys), després del dolor toràcic i la fatiga. En molts casos no és simplement un malestar passatger, ja que la major part d’aquests pacients (80%) requereixen finalment tractament sanitari per tallar els seus símptomes. A les consultes de quiropràctica, els marejos representen també un dels motius de consulta més habituals.
El mareig és en realitat un concepte ampli, amb sensacions de desmai, debilitat, pèrdua d’equilibri, malestar o desorientació que poden associar-se a múltiples causes (cardiovasculars, digestives, psicològiques, cops de calor, etc.). No obstant això, s’estima que la meitat dels pacients que acudeixen a les consultes per marejos presenten en realitat símptomes de vertigen. Aquests símptomes en molts casos responen a trastorns neurològics derivats problemes mecànics de coll. Són els anomenats vertígens o marejos cervicogénicos.
Per a Carlos Gevers, president de l’Associació Espanyola de Quiropràctica, “moltes de les persones que comencen a patir vertígens no són conscients que l’origen pot estar en un trastorn cervical i ho atribueixen a marejos passatgers sense importància. No ho associen a problemes de columna ni acudeixen a l’especialista i el problema segueix aquí “. No obstant això, cada vegada són més els metges d’atenció primària o els especialistes que reconeixen aquest possible origen en nombrosos pacients i els aconsellen ser atesos per un quiropràctic.
Què són els vertígens
El vertigen es manifesta com una molesta sensació de gir o moviment de la pròpia persona o dels objectes que l’envolten, arribant a produir amb freqüència alteracions en la visió, nàusees i vòmits. La durada de l’episodi pot variar des d’uns pocs segons a hores i fins i tot dies en els casos més greus.
La patologia del vertigen es localitza comunament en l’oïda interna o vestíbul. Al vestíbul hi ha un grup de cèl·lules molt sensibles als canvis de posició i composició del líquid que ocupa els seus conductes i membranes otolíticas (que contenen pedretes que es desplacen amb els moviments del cap). Aquesta disfunció vestibular pot tenir la seva arrel en la pròpia anatomia del pacient, sobretot en gent gran, a causa del envelliment del seu aparell vestibular. També s’associa a infeccions, traumatismes o fuetades cervicals, i en molts casos a trastorns del sistema nerviós. “El coll és una zona molt delicada del cos on convergeixen vasos sanguinis, nervis cervicals entrants, nervis cranials entrants i la porció superior de la medul·la espinal. Avui sabem que la posició de les vèrtebres cervicals superiors és emprada pel sistema vestibular com a referència clau per mantenir i percebre l’equilibri. Un desajust o subluxació a les vèrtebres cervicals superiors pot produir marejos per falta de flux sanguini i alteracions en les vies de connexió al sistema nerviós central, afectant al sistema vestibular i produint símptomes de vertigen “, explica Carlos Gevers.
El vertigen no és un problema greu de salut, però sí molt molest que sol generar angoixa i ansietat. “Abans de començar a abordar al pacient és fonamental reduir els seus nivells d’estrès i calmar-lo, ja que el nerviosisme facilita més marejos i multiplica el problema”, assenyala Carlos Gevers.
L’ajust cervical
La majoria dels casos de vertigen es resolen amb facilitat, indica Gevers. “El primer és acudir a un professional per definir la causa exacta. Quan arriben pacients amb símptomes de vertigen o marejos vam realitzar un examen complet i en cas de localitzar la causa en un trastorn cervicogénico sobre el qual podem actuar, vam decidir els tipus d’ajustos que necessita per alinear les seves vèrtebres i permetre un millor flux sanguini i estímul nerviós “.
“Quan l’origen del vertigen és aliè a la nostra competència (infecciós, traumàtic, efectes secundaris de medicaments, etc.) el derivem sempre a l’especialista corresponent”, aclareix Carlos Gevers. “Necessitem unes vèrtebres ben ajustades per a un moviment cervico-cefàlic òptim, no només perquè es puguin resoldre aquest tipus de trastorns sinó també per prevenir molts altres. En cas de vertígens cervicogénicos és important que la gent acudeixi amb més freqüència a especialistes de la columna vertebral, afegeix Carlos Gevers, ja que nombrosos estudis avalen l’efectivitat i innocuïtat d’aquestes tècniques a l’hora d’abordar aquest tipus de malalties relacionades amb la columna cervical (1).
Consells després d’un episodi de vertigen
En cas de patir un nou episodi de vertigen, “el millor és recolzar o seure una estona amb les cap entre les cames. I sobretot intentar relaxar-se i evitar posar-se nerviós o entrar en pànic. El quiropràctic a més de realitzar els ajustos necessaris, aconsella paral·lelament al pacient sobre nutrició, higiene postural, exercicis personalitzats i descans recomanat. Durant dies el pacient ha de portar una vida tranquil·la i descansar el millor possible (repòs absolut en casos aguts), bona alimentació, evitar el consum de tabac i alcohol i mantenir una higiene postural sana que eviti nous problemes de coll i columna “, conclou Carlos Gevers.
————————————————–
(1) Estudios sobre quiropráctica y dolor cervical:
– Pikalov AA, Kharin VV. Use of spinal manipulative therapy in the treatment of duodenal ulcer: a pilot study. J Manipulative Physiol Ther 1995 Feb;18(2):117-8.
– Bryner P, Staerker PG Indigestion and heartburn: a descriptive study of prevalence inpersons seeking care from chiropractors. J Manipulative Physiol Ther 1996 Jun; 19(5):317-23.
– Masarsky CS, Todres-Masarsky M. The alimentary canal: a current chiropractic perspective. In Somatovisceral Aspects of Chiropractic: An Evidence-Based Approach. Churchill Livingstone, 2001.
– Estudio RAND (http://www.quiropractica-aeq.com/investigacion_cientifica/DolorCervical1.pdf)
– Cassidy J.D., Lopes A.A. & Yong-Hing K.: “The immediate effect of manipulation versus mobilization on pain and range of motion in the cervical spine: a randomised controlled pain”. J. Manipul Physiol Ther 15:570, 1992.
– Estudio en Suecia (http://www.quiropractica-aeq.com/investigacion_cientifica/DolorCervical3.pdf)
– “El tratamiento de la distonia cervical mediante manipulación de la columna cervical: Un estudio de la hemisfericidad cerebral, los atributos del paciente y las características distónicas”. Por Frederick R. Carrick, Doctor en Quiropráctica, Ph.D., D.A.C.A.N., D.A.B.C.N., D.A.C.N.B., F.A.C.C.N.
– Bronfort G, Evans R, Nelson B, Aker PD, Goldsmith CH, Vernon H.: “Una prueba clínicageneralizada de ejercicios y manipulación vertebral para pacientes con dolor de cuello crónico”. Northwestern Health Sciences University, Bloomington (Minnesota, EEUU). E-mail: gbronfort@mwealth.edu . 2001.
– Ingeborg B.C. Korthals-deBos (investigador), Jan L. Hoving (investigador), Maurits W. van Tulder (investigador veterano), Maureen P M H Rutten-van Mölken (investigador veterano), Herman J. Adèr (bioestadistico), Henrica C.W. de Vet (profesor en clinimetrías), Bart W. Koes (profesor de práctica de Investigación General), Hindrik Vondeling (investigador veterano) y Lex M. Bouter (profesor de Epidemiología): “Bajos costos en los cuidados de el dolor de cuello por practicantes generales, terapia manual y fisioterapia: una evaluación económica junto con una prueba controlada al azar”. Instituto de Investigación en Medicina Extramural, Centro Médico Universitario VU (Van der Boechorststraat, Países Bajos), Instituto para la Valoración Tecnológica Médica, Universidad Erasmus (Rotterdam, Países Bajos), y Departamento de Práctica General, Centro Médico Erasmus (Rotterdam, Países Bajos). Correspondencia a : I.B.C. Korthals-de Bos ibc.korthals-de: bos.emgo@med.vu.nl .
